Saprova per unanimitat la ILP contra la pobresa energètica

Es va aprovar habilitar els espais municipals i oferir els mitjans necessaris per a facilitar la recollida de signatures de la ILP, així com convocarla Taula Municipal sobre Pobresa Energètica i la taula d'habitatge per proposar lorganització dactes i accions de difusió i suport a la ILP.

I

Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més afectades per la crisi econòmica. Segons lInstitut dEstadística de Catalunya, més de 200.000 llars tenen tots els seus membres a latur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés.

Aquesta situació demergència social és especialment greu en làmbit de lhabitatge. El sobreendeutament hipotecari, de fet, és una de les problemàtiques més punyents. Catalunya sha convertit en una de les Comunitats Autònomes amb major nombre dexecucions hipotecàries i de desnonaments. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2008 i el 2013 es van iniciar 98.040 procediments dexecucions hipotecàries. En molts casos, aquest procediments comporten no només la pèrdua de lhabitatge habitual sinó també ladquisició dun deute exorbitant amb les entitats financeres. A la problemàtica de les execucions hipotecàries shi afegeixen les dificultats per fer front al pagament del lloguer. Segons dades judicials, lany 2013, un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya van estar relacionats amb limpagament del lloguer.

Aquest panorama de vulnerabilitat habitacional es veu agreujat per lexistència dun mercat privat de lloguer escàs, car i altament especulatiu i per la manca dun parc dhabitatge social que permeti reallotjar les famílies afectades. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del parc habitacional-, front al 18% de què disposen els països de lentorn europeu. Lexigua proporció dhabitatges econòmicament accessibles contrasta amb els 448.356 pisos buits -13% del parc-, que segons lInstitut Nacional Estadística es concentren a Catalunya. En aquest context, no és destranyar que cada cop siguin més nombroses les ocupacions de pisos buits per part de famílies incapaces de fer front al pagament de lhabitatge.

Alhora, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica entesa com la dificultat per fer front a les factures de subministraments bàsics delectricitat, gas i aigua. Els preus daccés aquest subministraments shan tornat inassequibles per a la població. Desde 2008, la llum ha pujat un 60% i laigua un 66%. El Síndic de Greuges a lInforme sobre La Pobresa Energètica a Catalunya doctubre de 2013 documenta els impactes socials, sanitaris i medioambientals de la pobresa energètica, i denuncia el sobreesforç que implica lacumulació de deutes vinculats al pagament de factures dela llar. El mateix informe recorda que Segons lEnquesta de condicions de vida corresponent al2011, a Catalunya hi ha 193.000 llars un 6,9% del total que no poden assumir la despesa de mantenir lhabitatge a una temperatura adequada.

Segons dades de lAssociació Espanyola de Ciències Ambientals, només a lÀrea Metropolitana de Barcelona, sha passat de 27.359 expedients de suspensió del subministrament daigua el2011 a72.039, el 2012. Les dificultats per fer front al pagament de lhabitatge i la pobresa energètica suposen, fins i tot, la pèrdua de vides humanes.

El creixement daquesta situació demergència social i lescassetat dels ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els ingents beneficis obtinguts per entitats financeres i empreses de subministraments. Les cinc entitats financeres més grans de lEstat espanyol Santander, BBVA, Caixabank, Popular y Sabadell van tancar 2013 amb un benefici de 7.674 milions. Cal recordar, igualment, que des de que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 milions deuros a les entitats financeres. LInforme Emergencia Habitacional en el Estado Español de lObservatori DESC i la PAH mostrava com algunes de les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la major part dajudes públiques. La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha xifrat en 80.000 els pisos buits nous a estrenar que resten buits a Catalunya. Aquest diagnòstic es pot estendre també a les empreses de subministrament energètic. Durant els 3 primers trimestres de 2013, loligopoli elèctric que opera a lestat espanyol (Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir 7.638 M de benefici, el doble  que el de les elèctriques europees. Només Endesa, principal empresa distribuïdora de la llum a Catalunya, va declarar 1.879 M de benefici lany 2013.

II

La manca de satisfacció de necessitats habitacionals i energètiques bàsiques contradiu nombrosos compromisos internacionals assumits pel Regne dEspanya i per la Generalitat de Catalunya.

La Declaració Universal dels Drets Humans y el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, a larticle 11, reconeix el dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloent-hi l'alimentació, el vestit i l'habitatge, i una millora contínua de condicions d'existència.

Segons lObservació General nº 4 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, el contingut del dret a lhabitatge comprèn laccés permanent a recursos naturals i comuns, a aigua potable, a energia per la cuina, la calefacció i la llum. De fet el dret a laigua i al sanejament es troben reconeguts a lObservació General nº 15. LObservació General nº 7, per la seva banda, incorpora com a contingut del dret a lhabitatge la protecció contra els desnonaments forçosos, i lobligació de què els poders públics garanteixin el reallotjament adequat de les persones sense recursos que es vegin afectades per un desnonament.

Aquests continguts generen diferents tipus dobligacions per a les administracions públiques. En primer lloc, han de fer tots els esforços, fins al màxim de recursos disponibles per satisfer-los, atorgant prioritat als col·lectius més vulnerables. En segon terme, han dassegurar-los no només davant ladministració sinó també front a abusos provinents de particulars. (Observació General nº3).

Molts daquests drets i daquestes obligacions es troben recollits també a la Constitució espanyola i a lEstatut dAutonomia de Catalunya. Larticle 47 de la Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i el vincula a lobligació dels poders públics dimpedir lespeculació. Junt al deure de combatre lespeculació, els poders públics han de garantir que el dret de propietat no sexerceixi de manera anti-social (article 33) i subordina tota la riquesa [...] sigui quina sigui la titularitat a linterès general. Aquesta obligació és especialment rellevant tractant-se dentitats financeres i empreses que presten serveis econòmics dinterès general, sobretot quan han estat beneficiàries dajuts i subvencions públiques. 

També larticle 5 de lEstatut dAutonomia de Catalunya disposa que totes les persones tenen dret a viure lliures de situacions dexplotació i maltractaments, com les que, de facto, comporten la manca dun habitatge digne, el sobreendeutament o la impossibilitat  daccés a subministraments bàsics daigua, llum i gas. Larticle 30, de fet, determina que totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat als serveis dinterès general. Per la seva banda, i a ligual que el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, larticle 42.3 de lEstatut obliga els poders públics a vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables.

Ja en el marc de la legislació autonòmica, la protecció del dret a lhabitatge i lobligació deradicar-ne els usos anòmals, incloent-hi lhabitatge buit, està contemplada a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge. Larticle 4 daquesta llei, de fet, determina que el conjunt d'activitats vinculades amb el proveïment d'habitatges destinats a polítiques socials es configuri com un servei d'interès general per assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans. La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fa el mateix en relació als subministraments bàsics als seus articles 251 i 252.

III

El Ple d'aquest ajuntament, considerant que al nostre municipi de Canovelles es donen unes condicions d'emergència habitacional igual de greus, quan no pitjors per als col·lectius més vulnerables, va aprovar el 31 de Maig de 2012 una moció per declarar Canovelles lliure de desnonaments i en defensa activa del dret a l'habitatge.

Igualment el dia 30 de Gener de 2014, el Ple també va aprovar una moció per a la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d'entitats financeres i altres grans empreses.

Text articulat dela Iniciativa Legislativa Popularque ha estat acceptada a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya en data 13 d'octubre de 2014.

Art. 1. Mesures contra el sobreendeutament de persones consumidores relacionat amb lhabitatge habitual

1. Les mesures contemplades en aquest article tenen per objecte establir mecanismes destinats a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i les famílies, i en especial els deutes derivats de lhabitatge habitual. Mitjançant la regulació d'un procediment extrajudicial i, si escau, la d'un procediment judicial, per tal de donar solució a la situació de sobreendeutament en què es trobi la persona física consumidora per causes sobrevingudes. Aquesta previsió es basa en el fet que el dret de les persones consumidores té caràcter de dret bàsic i és objecte d'una especial protecció, conforme preveu l'article 121,1 de la Llei 22/2010 de 20 de juliol, reguladora del Codi de Consum de Catalunya. Aquest procediments es regularan sens perjudici del que estableix la legislació hipotecària i concursal.
2. A l'efecte de la present llei, ostentaran la condició de consumidors les persones físiques que reuneixin les condicions previstes a lart. 111,2.a de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.
3. Les persones físiques consumidores que es trobin o es puguin trobar en una situació dinsolvència derivada del pagament de lhabitatge poden iniciar els procediments regulats. Aquests procediments seran aplicables a totes les persones físiques residents a Catalunya.
4. La persona consumidora o qualsevol dels creditors podrà sol·licitar un procediment extrajudicial per la resolució de situacions de sobreendeutament derivades duna relació de consum. Aquest es gestionarà per les comissions de sobreeendetament, subjectes al procediment administratiu, amb àmplies facultats de decisió atorgades (incloent la capacitat destablir un pla de pagaments o de reestructuració del deute) i subjectes a la revisió del jutge competent. Es regularà reglamentàriament en el termini de tres mesos el procediment i el funcionament de les comissions de sobreendeutament. El deutor no podrà sol·licitar la intervenció de la comissió de sobreendeutament si es troba immers en un procediment judicial concursal, així mateix linici a posteriori dun procediment daquesta naturalesa haurà de ser comunicat a la comissió que acordarà la finalització del procediment iniciat davant ella.  
5. En el supòsit que no sarribi a un acord per la via extrajudicial siniciarà un procediment judicial simplificat en el què es buscaran les fórmules adequades per la satisfacció dels deutes. Aquest procediment judicial simplificat siniciarà per la persona física consumidora, que aportarà informació completa sobre actiu i passiu, així com una proposta de pla de pagaments. El jutge, analitzades les circumstàncies del sobreendeutament de la persona física consumidora, la seva bona fe, les raons per les quals el procediment extrajudicial no va finalitzar amb acord i el pla de pagament presentat, podrà instar de nou un acord. En cas que no sassoleixi acord, si en el termini de 2 anys no shan pogut satisfer els deutes ni sha acordat un pla de pagament, siniciarà la liquidació dels actius per fer front als deutes. Aquesta liquidació tindrà una durada màxima dun any i un cop finalitzada el jutge acordarà la cancel·lació del passiu no satisfet.

Article 2. Mesures per evitar els desnonaments que puguin conduir a una situació de manca dhabitatge.

1. Les persones i unitats familiars que tot i aconseguir la dació en pagament continuïn en situació de vulnerabilitat es podran acollir al lloguer forçós de lhabitatge executat durant un mínim de 3 anys.

2. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer podran acollir-se al lloguer forçós de lhabitatge  per  un mínim  de 3 anys, quan aquest  sigui propietat de persones jurídiques en les seves diferents formes, en especial entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió dactius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries.

3. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer dhabitatges propietat de persones físiques gaudiran dels ajuts que evitin el desallotjament.

4. Les administracions públiques es comprometran, en qualsevol cas, a garantir el reallotjament adequat de les persones en situació de vulnerabilitat per poder fer efectiu el desnonament.

Article 3. Mesures per evitar la pobresa energètica lligada a la situació dexclusió habitacional.

1. Les administracions públiques hauran de garantir el dret a laccés a subministraments bàsics daigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat mentre duri aquesta situació i com a mínim durant 3 anys.

1. Com a principi de precaució sestablirà un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia delsserveis socials pertal daplicar els ajuts necessaris per a evitar el tall de subministrament, en cas que limpagament sigui per manca de recursos econòmics de les famílies afectades.

1. Les administracions públiques establiran els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament daigua potable, de gas i delectricitat per tal destablir línies dajut o descomptes molt significatius en el cost dels consums mínims de les persones en situació de vulnerabilitat. 

Article 4. Mesures per garantir la funció social de la propietat i impulsar la creació dhabitatge assequible

1. LAdministració decretarà el lloguer forçós a persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat durant un mínim de 3 anys dels habitatges en mans dentitats financeres i agències associades, fons dinversió i entitats de gestió dactius que romanguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys.

2. Aquest procediment saplicarà de forma preferent a les entitats financeres i de gestió dactius que hagin rebut ajuts públics.

Article 5: Despeses destinades a habitatge

1. La Generalitat garantirà que en els supòsits contemplats als articles 2, 3, i 4 les despeses en matèria dhabitatge i de subministres bàsics no podran comportar més dun 30% dels ingressos familiars disponibles.