Montserrat Ponsa , Què suposa per a mi Pau?

Montserrat Ponsa , Què suposa per a mi Pau?

Davant de tantes opinions, vanes algunes sobre la paraula Pau, jo la defineixo com un camí que hem de fer plegats, ningú pot fer-lo sol.

Pau No és únicament absència de guerra sinó que és EQUILIBRI en tot el que fa referencia a la vida,

Pau és Convivència amb tots els que tenim a prop i també  amb els llunyans.

Pau és compartir, escoltar, intentar estar al servei dels que et necessitin. És estimar.

Si que existeixen elements que ajuden a fer.la possible: Disposar un sostre sota el qual viure i morir prop dels que estimes allò que nomenem Habitatge.

Una feina-ofici  que permeti a tothom viure amb Dignitat és a dir: Treball.

Urgeix revisar el tema Educació per a tots, obligatòria i gratuïta, Mestres ben pagats, Escoles dignes per acollir els nostres infants i els seus educadors.  Vull retre’ls des d’aquí homenatge pel seu bon fer, per la seva dedicació i esforç malgrat les dificultats econòmiques i també de convivència.

No acabar amb la vida sobre el Planeta és altre repte que tenim al davant. N’hem de tenir cura, mimar-lo, no fer allò que els més entesos recomanen evitar, no gastar més aigua de la imprescindible, no abocar deixalles a boscos, rius i mars. NO a la Contaminació. Vetllem pel nostre Medi Ambient encara que només sigui: per por, a no sobreviure. En aquests moments està ingressat a la UCI.

Aprofitem la Cultura  i les Arts com a vehicle principal de convivència, per acostar-nos als que no ho coneixen, és a dir: Cultura en tot allò que abasta la paraula.

Aquests ingredients conformen un TOT, un Cos que ha de servir per a profunditzar amb la Convivència. Som gent de diferents procedències, llengües, colors i pensaments. Hem de saber cultivar allò de que: ningú és superior a ningú tots som iguals, amb uns mateixos Drets i Deures..

Som diferents per les múltiples cultures que hem mamat des de petits però, la suma d’aquests ingredients produeixen una paraula màgica: DIGNITAT,  una manera de ser, de fer, de viure, en tant que sers humans. Son imprescindibles tots els Ingredients.

I ¿què tenim? Algunes deficiències de les quals en som co-responsables.

Col·laborem amb els que dirigeixen els nostres pobles-ciutats. Si no hi posem remei, estem davant d’un puzle que els més petits  segur desllorigarien, però NO, alguns dels més grans. Aquells que s’han muntat la vida pensant només amb ells. No els tinguem por. Aprenguem a respectar-nos. I no oblidem, mai que:

Ningú és superior a ningú. TOTS podem aprendre dels altres.

Text preparat per a participar en un Acte al Parc de la Pau, a Canovelles, dissabte 22 de setembre a la  celebració del dia Internacional de la Pau. Un petit incident no va fer possible la seva lectura.