La Domus d’Olivet és declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

La Domus d'Olivet hauria constituït un important sistema defensiu i de control territorial a l'edat mitjana, en especial durant els segles XIV i XV. És prou conegut que les famílies residents en aquestes cases, entre els segles XII i XIII, solien ser feudataris i senyors. El conjunt arqueològic de la Domus posa de manifest les característiques i la forma de vida dels seus habitants. Així, i en tractar-se d’un edifici residencial fortificat considerat com a arquitectura defensiva, el Departament de Cultura de la Generalitat ha declarat BCIN la Domus d’Olivet.

Cal destacar que el mes de gener de 2022, el ple de l’Ajuntament de Canovelles aprovava definitivament la declaració del jaciment arqueològic de la Domus d’Olivet com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). I amb aquesta declaració, el consistori comptava aleshores amb cinc espais protegits a nivell local: l’església de Sant Fèlix, Can Colomer, el jaciment de Ca l’Estrada 2, el conjunt del santuari de Bellulla i el jaciment de la Domus d’Olivet. D’altra banda, la Domus d’Olivet ja estava inclosa a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic i a l’Inventari de Patrimoni arqueològic (inventaris oficials de la Generalitat de Catalunya) així com al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Ara s’ha fet un pas més i s’ha assolit el grau més alt de protecció. El BCIN és declarat per la Generalitat de Catalunya i equival al BIC (Bien de Interès Cultural) de l’Estat Espanyol. S’atorga als béns més rellevants del patrimoni cultural català i suposa l’accés a subvencions i ajuts però també el deure de garantir-ne la conservació.  

A l'acte de presentació hi han intervingut Gemma Hernández, arqueòloga territorial de Barcelona Ciutat i el Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya; Ma Eugènia Herrera, propietària de la Domus d’Olivet; i Emilio Cordero, alcalde de Canovelles. A més, també hi han assistit Josep Pujades, cap de servei d’arqueologia de Barcelona i director de l’excavació de la Domus de 1994 i 1995; Jaume Dantí, catedràtic d’història moderna de la UB i investigador de la Domus d’Olivet; i Yolanda Sánchez, regidora de Cultura de Canovelles.

La Domus d’Olivet, de construcció de defensa a casa fortificada

La Domus d’Olivet va ser localitzada l’any 1993 gràcies a l’arxiu de la família Puig, de Lliçà d’Amunt, on s’inclou el fons del mas Marquès de Canovelles. La construcció, que molt probablement data de finals del segle X o principis del segle XI, estava destinada a la defensa i domini del territori, i situada en un encreuament de camins. Més endavant, es va convertir en una casa fortificada pertanyent a la família Riudeperes, uns senyors feudals que tenien la segona residència a Canovelles. I els últims indicis d’ocupació daten de mitjans del segle XV, quan un incendi la va destruir.

Les campanyes arqueològiques que es van realitzar entre els anys 1994 i 2005 han permès descriure el conjunt de la Domus d’Olivet i explicar les vicissituds que van portar al seu abandonament sobtat.

És un edifici de planta irregular, construït a l’entorn d’una torre preexistent que se situa a l’oest de conjunt. Els murs documentats indiquen una planta de dues estructures quadrangulars desviades uns 45º una respecte a l’altra. El conjunt es troba emplaçat damunt d’una mota enmig d’un entorn boscós, en uns terrenys a l’oest del municipi que actualment són rústics i ubicats dins una propietat privada.

S’ha pogut determinar que l’abandonament definitiu de la Domus d’Olivet es va produir a causa d’un incendi que va ensorrar gairebé la meitat de les cobertes. A partir d’aquest moment, els habitants de la Domus van canviar d’habitatge i van passar a residir a Can Marquès, a uns 500 metres de distància.