El Casal Esportiu i el Casal d'estiu amb els seus balls; el Carles, la Cisqueta, la Vicenteta i l'Urpes amb els seus músics, i el Cancerber, el Ramat i els Bous amb els seus portadors han recorregut els carrers del poble omplint-los de música i molt confeti. Tots congregats i en pelegrinatge fins a Can Carrencà per donar pas a un altra mena de ritus: el Pregó.
Tota tribu, a part dels seus ritus, té el seu refugi i, probablement, El Local hagi sigut, és i serà el refugi de molts adolescents del poble. De fet, com diuen a les cerimònies de noces celtes: "que així sigui" i per molts anys més.I així ho han fet saber en el pregó: un refugi que ha anat canviant de lloc, però sempre amb les portes obertes per a tot i per a tothom. Un pregó ple de vivències, anècdotes i records. Podria quedar-me amb qualsevol frase que han dit, ens representen a molts dels que hem passat pel Local, però n'hi ha una que m'ha agradat molt en concret: "el local, la màquina de complir somnis". Somiar truites i fer volar coloms és més senzill, si t'acompanyen i et donen suport.
Durant uns anys, El Local també va ser un refugi per mi: hores de billar i de futbolins, algunes d'estudi i altres d'idees boges. Així que em disculpareu, si no cito tots els noms, però permeteu-me que us parli de dues persones en concret: el Franki i l'Àlex. El yin i el yang, només calia veure els seus despatxos. Si heu passejat pel Local, sabreu quin era l'endreçat i quin el caos, oi? Un tàndem, la burrocracia i la calle -com diuen els meus alumnes-, el dia i la nit, però un tàndem perfecte.
"Más vale pedir perdón que pedir permiso" us sona? Deu estar al nivell de "Conozco a Franki", així que Franki perdón, però no podia estar-me de dedicar-vos unes línies en aquesta crònica per tot el temps que heu dedicat i dediqueu vosaltres al jovent del poble. Gràcies!
Moltes entitats, associacions i col·lectius han sorgit del Local i algunes d'elles ja han desaparegut... Diuen que morim dues vegades. La primera quan deixem de respirar i la segona quan algú et recorda per última vegada. Per tant, que no caigui en l'oblit i recordem el Consell de la Joventut -que en pau descansi- un paraigua que durant més de deu anys va donar aixopluc a molts joves i a moltes idees. Aquí sí que no els nomenaré perquè em sabria greu descuidar-me algú, però ells ja saben qui són.
La nit també ha anat de pelegrinatges etílics i clandestins, i de paraigües, però en aquest cas de foc, amb els correfocs infantil i adult dels Diables. Forques i carretilles han canviat els paperets del confeti per les espurnes del foc. Mocador al cap, espardenyes als peus, càmera en mà i amb un somriure a la cara he ballat sota el foc i he gravat a la gent del poble i de fora, un correfoc amb molta gent i moltes ganes de foc.
Per cert, si mai teniu una idea -per esbojarrada que sembli- aneu al refugi, no cal que piqueu a la porta, la trobareu oberta, només heu d'anar-hi amb ganes i il·lusió. Ah, i si us diuen de fer un cafè, endavant, això vol dir que la màquina de complir somnis s'ha posat en marxa.
El relator de la Festa Major dels Cans i les Ovelles, figura estrenada el 2019 per explicar jornada a jornada l’activitat festiva, és el canovellí Alessio Cruz Nesto. El jove de 29 anys és professor de Llengua Catalana i Literatura en un Institut de Secundària i Batxillerat. Està estretament vinculat tant al teixit associatiu del municipi com a la Festa Major. A més, ha participat en la realització del Vídeo de la Festa Major!