Canovelles se suma a la commemoració del 28 de juny, Dia Internacional per a l’Alliberament LGBTI+

Ja s’ha penjat la bandera LGBTI a diversos equipaments municipals: al pavelló de Ca la Tona, al pavelló Tagamanent, a El Local, a la biblioteca Frederica Montseny, a l’edifici del carrer del Pi (Policia Local i Serveis Socials) i a l’Ajuntament de Canovelles. A més, el Centre Cultural i Can Palots lluiran il·luminats amb els colors de l’arc de Sant Martí. Tot per visibilitzar el compromís del consistori amb la igualtat i amb la defensa dels drets de les persones.

D’altra banda, aquest dijous 29 de juny a les 21.30 hores, es projectarà la pel·lícula Pride, un film que mostra la història d’un grup d’activistes LGTBI que decideixen recaptar fons per ajudar a les famílies afectades per la vaga de miners britànics de 1984, durant les polítiques de Margaret Thatcher. Un fet que va suposar el naixement històric de l’aliança “Lesbians and Gays Support the Miners” entre la comunitat gai i els miners. La projecció, que també s’emmarca dins la programació en clau feminista Primadona, es realitzarà a l'Espai Dona, ubicat al terrat de la segona planta de la Biblioteca Frederica Montseny.

Drets a defensar de manera col·lectiva

El primer ple del mandat 2023-2027 se celebra el 28 de juny i inclou l’adhesió a  la Declaració institucional amb motiu del  Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGTBI+.

La declaració d’enguany reivindica, un cop més, “el dret de les persones a ser com vulguin ser i a poder viure la seva identitat amb plenitud en totes les etapes de la vida, sense haver de patir desigualtats, discriminacions o violències”. Detalla que es reivindica el dret de la infància a expressar la seva identitat de gènere, el dret d’adolescents i joves a no patir assetjament a l’escola, el dret a caminar pel carrer sense por, el dret a formar una família amb una persona del mateix sexe o el dret a no ser descartat en l’accés a un lloc de treball pel fet de ser una persona trans, entre d’altres. I conclou que aquests drets “han d’interpel·lar el conjunt de la societat, perquè s’exerceixin i es defensin de manera col·lectiva”.