Santuari de la Mare de Déu de Bellulla

La Mare de Déu de Bellulla, antigament ubicada al Santuari de la Mare de Déu de Bellulla, fou objecte de veneració des del segle XIII. L’any 1279 ja tenim constància de l’existència d’una primera capella. Al segle XV els germans Vergós varen rebre l’encàrrec de fer unes taules pintades pel santuari, que actualment, es conserven a l’Art Institute de Chicago, dels EEUU. Després de l’administració del santuari per part dels Dominics, per ordre del govern de l’estat espanyol l’any 1835 es va desamortitzar, i els béns foren venuts i dispersats. Actualment és una propietat privada.

Origen

La llegenda explica que, mentre una pastora de Canovelles guardava uns bous, es va adonar que un dels animals se separava del grup i es dirigia cap a la muntanya, avui coneguda amb el nom de Bellulla. Allà, el bou s’agenollava i s’alçava i esgarrapava la terra. La noia va explicar-ho al poble que, encuriosit, es va dirigir cap al petit turó. En aquell indret van descobrir que hi havia un pou sec, dins del qual hi havia una cova amb la imatge de la Mare de Déu. Es considerava que la Mare de Déu de Bellulla era protectora de la vista. És, precisament, la característica protectora de la vista per part d'aquesta Mare de Déu de Bellulla la que explica l'origen del nom, que etimològicament seria una construcció derivada de “bell ull” o “bell ullada”, fent referència a bona vista.